3 Dec 2014

Jean Béliveau (1931-2014)

Els titulars principals d'aquest matí a tots els llocs de notícies canadencs que normalment llegeixo eren sobre la mort de Jean Béliveau. Per als canadencs de certa edat, com jo que vam créixer durant la dècada de 1960, la mort del Béliveau és una notícia molt trista. Béliveau era un jugador d'hoquei, un dels millors, que durant dues dècades va jugar amb els Canadiens de Mont-real, la major part d'aquest temps com capità de l'equip. No només era un gran jugador, sinó també una gran persona. Moltes de les notícies d'aquest matí el diuen que era un «gentleman» amb totes les implicacions que té la paraula en anglès. No estic prou versat en la història del FC Barcelona per poder dir si aquest equip mai va tenir un jugador que va provocar tanta admiració com ho fet el Béliveau. Però imagineu l'estima que els brasilers tenen per Pelé.
 
Créixen a Mont-real, o al Quebec, durant la dècada de 1960 la majoria dels nois com jo seguien els Canadiens cada any. Els Canadiens són l'equip del Quebec i la resta Canadà-francès de la mateixa manera que el Barça és l'equip de Catalunya. El gran rival dels Canadiens, que representen el Canadà-anglès, els Maple Leafs de Toronto es pot dir que fan el paper del Reial Madrid al Barça. Es parla molt bé de la capacitat del Béliveau com a jugador, la seva humilitat com a persona i la seva manera de fer que fins i tot en el Canadà-anglès va ser molt admirat. Això va ser especialment cert després que ell es va retirar de jugar hoquei en 1971.
 
A la fi dels 1960s la meva família vivia en una nova urbanització en West Island Mont-real i a l'hivern jo solia jugar a hoquei a la bassa del granger proverbial uns pocs centenars de metres d'on viviem. Després de l'escola a l'hivern el meus amics i jo jugàvem hoquei fins que s'enfoscàs i tornàvem a casa per una mica de xocolata calenta. A la tele ens tornaríem a veure els Canadiens i el Béliveau lluitar contra els altres equips canadencs i nord-americans en la lliga professional. Béliveau va jugar un gran paper d'aquest dret de pas per a molts nois al Quebec.
 
No crec que el Béliveau mai públicament es va involucrar en el debat separatista del Quebec, però mai va sembla anar en detriment de la seva alçada com un gran quebequès. Jo francament no sé quins eren els seus punts de vista sobre això. Mai va ser capaç de representar Canadà en hoquei en tornejos internacionals—al llarg dels anys 1950 i 1960 la competició internacional era ferotgement "amateur" i ell era un professional—però en diverses ocasions Béliveau havia dit que li hauria agradat haver jugat per el Canadà. Però, va ser capità honorari del equip Olímpic canadenca de 2010. Fa uns quants anys també va rebutjar una sol·licitud per actuar com a Governador General de Canadà.
 
 
This morning's main headlines on all of the Canadian news sites that I normally read were about the death of Jean Béliveau. For those Canadians of a certain age, who grew up during the 1960s the passing away of Béliveau is very sad news. Béliveau was a hockey player who for almost two decades played with the Montreal Canadiens, most of that time he was the team captain. He was not only a great player but also a great person. Many of this morning's news stories call him a gentleman with all the implications that the word has in English. I am not sufficiently versed in the history of FC Barcelona to be able to say if that team ever had a player that elicited so much admiration as did Béliveau.
 
Growing up in Montreal during the 1960s I like most boys followed the Montreal Canadiens every year. The Canadiens are French-Canada's team much the same way that Barca is Catalonia's team. The Canadien's great rival, which represented English-Canada, the Toronto Maple Leafs could be said to play the role of Real Madrid to Barca. It speaks highly of Béliveau's ability as a player, his humility as person and his plain matter of fact style that even in English Canada he was much admired. This was especially true after he retired from playing hockey in 1971 at age 39.
 
In the late 1960s my family lived in a new subdivision on West Island Montreal and in the winter I used to play hockey on the proverbial farmer's pond a few hundred meters from where lived. After school in the winter my friends and I would play hockey until it got too dark and go home to some hot chocolate. In the evenings we would watch the Canadiens and Béliveau battle the other Canadian and American teams in the league. Béliveau played a huge part of that right of passage for many boys in Quebec.